Interpretació

Quin és el significat de la figura del caganer? Per què es va introduir al pessebre català i què simbolitza? Encara que l’interrogant resta obert i per resoldre, hi ha tot un seguit d’interpretacions i consideracions suscitades al voltant d’aquest controvertit personatge del nostre costumari.

Joan Amades: “Figura obligada dels pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l’any següent i amb aquest la salut i la tranquil·itat de cos i d’ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal vora la llar. Fer figurar aquest homenet al pessebre portava sort i alegria, i no fer-ho comportava desventura.”

Xavier Fàbregas: “El caganer simbolitza una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del Redemptor.”

Joan de Déu Domènech: “El caganer s’identifica amb el caràcter català perquè, malgrat transcendentals esdeveniments que ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d’estalviar en adobs.”

Isidre Vallès: “La figura del caganer es relaciona amb les grans festes i menjades paganes amb què se celebrava el solstici d’hivern, i és la personificació dels excessos comesos.”

Jordi Bassas: “L’acció del caganer és la ressonància orgànica de l’esverament experimentat per un dels pastors davant l’aparició de l’àngel anunciador.”

Norbert Mantl: “La figura del caganer realitza amb la seva deposició una labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra, purificant-la de la xusma dels déus pagans.”

J. M. Puig i Roca: “El caganer és una de les figurotes que el mal gust ha estès disortadament pel mercat, de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana educació ha de rebutjar.”

Jaume Boix: “El caganer és la figura més popular del pessebre.”

Doctor Escòrpius: “El caganer és la figura més establerta de la mitologia popular catalana.”

Agustí Pons: “El caganer era el personatge més trapella o el més inadaptat al paisatge idíl·lic del pessebre, era “l’altre”, amb totes les conseqüències, i com a “altre” era acceptat, en signe de liberalitat, sempre que no pretengués ocupar un primer pla. El caganer representava l’esgarriafestes que tots portem dins i per això no és estrany que fos la figureta preferida dels petits de la casa i, sobretot, dels adolescents i dels qui ja començaven a sentir-se al marge de la celebració familiar.”

Joan Barril: “El caganer és una figura amagada i tanmateix sempre buscada com l’anella perduda entre la transcendència i la contingència. Sense el caganer no hi hauria pessebre, sinó litúrgia, no hi hauria país real, sinó paisatge de maqueta.”

Manel Delgado: “El caganer fa en el model microsocial del pessebre domèstic el mateix que moltíssims catalans: retre culte a les coses santes alhora que despenen una gran part del seu temps cagant-s’hi.”

Josep Murgades: “El caganer sembla posar un contrapunt a tanta galindaina ornamental, a tant d’ensucrement emotiu, a tanta bellesa postissa.”

Josep Pernau: “La figura del caganer fumant la pipa és una imatge d’una gran serenitat, estat d’ànim molt necessari per afrontar els infortunis de la vida.”

Jordi Soler: “El caganer és, com tantes altres coses que han sofert el filtratge de moltíssimes generacions, objecte d’un culte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totes les foteses que en el fons ens apassionen.”

Pere Basili de Rubí: “El caganer és un element de mal gust, incompaginable no sols amb els cànons de la religió, sinó també amb els de les belles arts i l’esteticisme.”

Eugenio Madueño: “L’entranyable figura del caganer encarna la debilitat humana en l’escenari sagrat del pessebre.”

Francesc Torres: “El caganer (o caganera), amb el seu estat de constrenyiment, és a dir, en estat de vulnerabilitat física i fusió amb la natura, tant interna con externa, es reconcilia amb tot l’univers viu, del qual és part, deixant anar allò que al cos ja no serveix, però que la terra pot aprofitar.”

Mossèn Josep M. Ballarín: “El caganer som tots.”

 

Els comentaris estan tancats.