Introducciķ.
El pessebre.
El caganer.
Histōria.
Tipologies.
Ārea geogrāfica.
Interpretacions.

 

Aquests textos han estat extrets del llibre "El caganer", de Jordi Arruga i Josep Maņā. (Ed. Alta Fulla, 1992)

 

Introducció:

El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca. La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el passebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’inconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

 

El pessebre:

El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es realitzava a les parròquies i convents -seguint l’exemple de sant Francesc d’Assís, que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l’any 1223-, de mica en mica s’anà introdouint a les cases particulars . Foren les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum s’estengué al poble, i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.La bugadera, el rabadà, la dona de les tites, els Reis, el caganer i altres personatges, així com l’aviram, les cases de suro i el riu de paper argentat, posat demunt d’uns bocinets de molsa i suro, ens portaran a un racó del menjador la il·lusió d’un món feliç i un tros de natura a casa.

 

El caganer:

Podem definir el "caganer" com un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert , satisfent les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure. La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de "cagador", "home que caga", o "home que fa ses feines". Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixament o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: "On és el caganer?", a fi que s’entretingui buscant-lo.

 

Història:

El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades "rajoles del oficis". Hi ha també romanços del segle XIX, en castella i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica.És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituts de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

 

Tipologies:

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de "caganera". El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·lecionistes, creen models insòlits i especials. Entre alguns d’aquests models singulars ressenyarem els caganers futbolístes vestits amb la samarreta de colors de l’Espanyol o del Barça, el "caganer olímpic" que realitzà l’artesà Godia el Nadal de 1986, any de la nominació de Barcelona com a ciutat olímpica, o també el "caganer pelegrí del Camí de Santiago" creat l’any 1999 per la figurista Anna M. Pla amb motiu del Xacobeo.

A semblança dels gegants i de les gegantes, existeixen figuretes de caganers pròpies i al·legòriques a pobles i viles, com per exemple els caganers de Ripoll, els de Bagà, de Centelles, d’Anglès, etc.

 

Area geogràfica:

Malgrat que Catalunya és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és pas una figura exclusiva de la nostra terra. Així, doncs, en trobem també als pessebres de Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca".

 

Interpretacions:

Però, quin és el significat de la figura del caganer? Per que va ser introduït en el pessebre i què simbolitza? Encara que l’interrogant resti obert i per resoldre, oferim tot seguit algunes interpretacions i consideracions que ha suscitat aquest controvertit personatge.

"Figura obligada dels pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l’any següent i amb ell la salut i la tranquil·itat de cos i d’ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal vora de la llar. Fer figurar aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria i no fer-ho comportava desventura." Joan Amades

"El caganer simbolitza una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del Redemptor."Xavier Fàbregas

"El caganer s’identifica amb el caràcter català, ja que, malgrat transcendentals esdeveniments que ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d’estalviar en adobs." Joan de Déu Domènech

"La figura del caganer està relacionada amb les grans festes i menjades paganes amb què se celebrava el solstici d’hivern, essent la personificació dels excessos comesos." Isidre Vallès

"L’acció del caganer és la ressonància orgànica de l’esverament experimentat per un dels pastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador." Jordi Bassas

"La figura del caganer realitza amb la seva deposició una labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra, purificant-la de la xusma dels déus pagans." Norbert Mantl

"El caganer és una de les figurotes que el mal gust ha estès disortadament pel mercat, de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana educació ha de rebutjar." J. M. Puig i Roca

"El caganer és la figura més popular del pessebre." Jaume Boix

"El caganer és la figura més establerta de la mitologia popular catalana." Doctor Escòrpius

"El caganer era el personatge més trepella o el més inadaptat en el paisatge idíl·lic del pessebre, era "l’altre", amb totes les conseqüències, i com a "altre" era acceptat, en signe de liberalitat, sempre que no pretengués ocupar un primer pla. El caganer representava l’esgarriafestes que tots portem dins i per això no ha d’estranyar que fos la figureta preferida delspetits de la casa i, sobretot, dels adolescents i dels que ja començaven a semtir-se al marge de la celebració familiar." Agustí Pons

"El caganer és una figura amagada i tanmateix sempre buscada com l’anella perduda entre la transcendència i la contingència. Sense el caganer no hi hauria pessebre sinó litúrgia, no hi hauria país real sinó paisatge de maqueta." Joan Barril

"El caganer fa en el model microsocial del pessebre domèstic el mateix que moltíssims catalans: retre culte a les coses santes alhora que despenen gran part del seu temps cagant-s’hi." Manel Delgado

"El caganer sembla posar un contrapunt a tanta galindaina ornamental, a tan ensucrement emotiu, a tanta bellesa postissa." Josep Murgades

"La figura del caganer fumant la pipa és una imatge d’una gran serenitat, estat d’ànim molt necessari per afrontar els infortunis de la vida." Josep Pernau

"El caganer és, com tantes altres coses que han sofert el filtratge de moltíssimes generacions, objecte d’un culte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totes les foteses que en el fons ens apassionen." Jordi Soler

"El caganer és un element de mal gust, incompaginable no sols amb els cànons de la religió, sinó també amb els de les belles arts i l’esteticisme." Pere Basili de Rubí

"L’entrenyable figura del caganer encarna la debilitat humana en l’escenari sagrat del pessebre." Eugenio Madueño

"El caganer (o caganera), amb el seu estat de constrenyiment, es a dir, en estat de vulnerabilitat física i fusió amb la natura, tant interna con externa, es reconcilia amb tot l’univers viu, del qual és part, deixant anar allò que al cos ja no serveix però que la terra pot aprofitar." Francesc Torres

"El caganer som tots." Mossèn Josep M. Ballarín