El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca. La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el passebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’inconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es realitzava a les parròquies i convents -seguint l’exemple de sant Francesc d’Assís, que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l’any 1223-, de mica en mica s’anà introdouint a les cases particulars . Foren les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum s’estengué al poble, i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.La bugadera, el rabadà, la dona de les tites, els Reis, el caganer i altres personatges, així com l’aviram, les cases de suro i el riu de paper argentat, posat demunt d’uns bocinets de molsa i suro, ens portaran a un racó del menjador la il·lusió d’un món feliç i un tros de natura a casa.

Podem definir el "caganer" com un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert , satisfent les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure. La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de "cagador", "home que caga", o "home que fa ses feines". Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixament o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: "On és el caganer?", a fi que s’entretingui buscant-lo.