EDI TORIAL

Fa poc més de dos anys, pels volts de Nadal

de 1990, es fundava la nostra associació, per ajuntar i potenciar persones i activitats que ja feia molt de temps que es movien a l’entorn de la figura del caganer, com a col·leccionistes,

estudiosos o simpatitzants i afeccionats de diversa mena. Pel Nadal d’enguany hem pogut publicar el llibre «El caganer, la figura més popular del pessebre català», amb el qual els consocis Jordi Arruga i Josep Mañá han ofert el primer estudi ampla i exhaustiu d’aquest personatge, i ara tenim el goig de presentar el primer número del nostre butlletí.

En una època d’uniformització de maneres i costums, a algú Ii va cridar l’atenció que sortíssim a reivindicar una figura del pessebre tradicional català; en una època de productes audiovisuals, algú pot trobar poc oportú que traguem al carrer llibres i revistes, i no vídeos ni disquets. Però una cosa va vinculada a l’altra.

Al colofó del llibre que hem publicat el desembre de 1992 desitjàvem, en referència amb el caganer, «que el producte de la seva digestió femi i fecundí noves i nobles iniciatives en bé del país». No és doncs solament d’una manera nostàlgica que ens mirem aquesta figura, ans la volem fecundadora de noves realitats. La seva imatge de bon jan que fuma amb pipa i llegeix el diari no exclou que el caganer, amb la seva activitat característica, reaccioni adequadament davant certs personatges, certes actituds i certes realitats de cada dia que Ii produeixen efectes purgants.

 

Que ara nosaltres vulguem fer arribar les

Caganòfil