|
CAGALELL I MERDANÇAR L’escriptor i crític d’art australià Robert Hughes, en el seu llibre sobre Barcelona afirma que "La preocupació que demostren els catalans vers els excrements faria enorgullir-se el mateix Freud, ja que cap altra societat ofereix confirmacions alhora tan freqüents i enlluernadores de les seves teories de la fase anal" [1]. Aquest autor suposa que la tendència copròfila dels catalans és un fenomen preindustrial, tal com queda reflectit en la denominació primitiva dels dos torrents que creuaven la ciutat de Barcelona a l’època medieval: el «Cagalell» i el «Merdançar». Efectivament, segons apareix representat en el gravat [2], i com ens explicava Joan Amades: "Gran part del terreny que ocupa avui la nostra ciutat, en temps ibèrics encara era mar. Formava com un estanyol, en mig del qual s’aixecava un turonet anomenat Tàber, que és on va construir-se el primer poblat i que correspon al turó on avui hi ha la plaça de Sant Jaume i la Catedral. Les aigües van retirar-se, restaren molts aiguamolls i sots, i enmig d’aquesta plana humitosa sobresortí el turó que comentem, voltat per dues rieres: una a migdia, anomenada del Cagalell, que correspon a la Rambla d’avui, i una altra a tramuntana, dita el Merdançar [...] que seguia tot al llarg de la Via Laietana actual" [3]. En aquestes dues rieres es produïa, respectivament, la convergència de les aigües de Collserola i de Vallcarca, procedents de cada cantó del Tibidabo [4]. |
En el suburbi de la ciutat vella emmurallada adjacent a
Santa Maria del Mar es va anar construint l’anomenada «Vilanova» del
mar, amb la qual cosa el Merdançar va ser desviat cap al nordest a
mitjans del segle XI. A més, una part de la riera possiblement va
quedar ja coberta, procés que continuaria al llarg de dos segles, fins
a completar-se’n la cobertura a començaments del XIV [5]. De fet, el
primitiu trajecte del Merdançar va ser al principi ocupat per una
sèrie de carrers i carrerons, ja que la Via Laietana tal com la
coneixem avui no es va obrir fins a la primera dècada del present
segle.
Al seu torn, la zona compresa entre la ciutat vella i el Cagalell es va urbanitzar gradualment, i a mitjans del segle XIII s’inicia tot al llarg de la riera la construcció de la segona muralla de la ciutat. Aquesta va quedar completada a mitjans del segle X1V i encerclava el sector conegut corn la Ribera, entre la Rambla, el carrers de Fontanella i de Trafalgar, el passeig de Lluís Companys i la seva continuació fins a incloure el passeig de Colom, és a dir, la muralla de mar. Coincidint amb el seu acabament es començà a construir cap al sudoest la tercera muralla, que acabaria delimitant el sector de la ciutat anomenat el Raval, entre el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, i el Paral·lel [5]. Cap a la meitat del segle XV tenim notícia que l’antic llit del. torrent de la Rambla era utilitzat com a passeig i per a la celebració de fires, però no va ser fins al segle XVIII que es va dur a terme l’enderrocament d’aquest tram de la muralla [5]. |
||
Caganòfil Pàgina 2 |
|||
