El títol de Caganer de l’Any, l’atorga anualment l’associació a les persones que s’han destacat per la seva contribució a la difusió i valorització d’aquesta tradicional figura del pessebre català. El premi es lliura durant el sopar de Nadal de l’entitat.
La relació de persones que han merescut aquest premi honorific és la següent:
2018
FERRAN MARTÍN, humorita gràfic, caricaturista i il.lustrador.
Per l’ús habitual de la figura del Caganer i de les tifes en els seus treballs.
2017
JORDI ROCA, xef, pastisser i creador de postres i llaminadures, i FRANC ALEU, artista audiovisual multidisciplinar.
Visionaris, ideòlegs i creadors del Caganer de l’Òpera Samfaina i de la seva tifa comestible.
2016
WERENS, dibuixant, grafiter, pintor, il lustrador i dissenyador gràfic.
Autor del “Caganer més gran del món”, mural pintat a la paret de l’Agrupació Pessebrista de Sabadell.
2015
PILARIN BAYES, ninotaire.
La Pilarín Bayés ha fet gran difusió, durant tota la seva carrera, de la figura del caganer, representant-lo multitut de vegades.
2014
PILAR RAHOLA, periodista, escriptora, tertuliana i ex-política.
La Pilar Rahola ha demostrat des de ja fa temps afinitat per la figura del caganer i l’ha extès a diversos mitjans, tant a prensa escrita com a les xarxes socials. Ha publicat diversos articles mencionant la figura del caganer i ha reconegut, a la seva pàgina de Twitter, el seu orgull davant de la seva col·leció de caganers.
2013
TONI BATLLORI, humorista gràfic.
En Toni Batllori ha publicat les seves vinyetes en diferents diaris com l’Avui o El País. Els seus treballs fan diferents i constants referències al caganer.
2012
FERRAN MONEGAL, periodista i crític televisiu.
En Ferran Monegal ha fet referència nombroses vegades en els seus articles la figura del caganer. Hi destaquen: Linguista y Caganer (2004), Caganers en Nápoles (2004), Perruqueria Merceditas (2004), Mapa de Caganers con Chorizos (2009), Arguiñano, caganer Feliç (2011) i Mariano es tanca al vàter (2011).
2011
ANNA CANYELLES, escriptora.
L’escriptora Anna Canyelles és l’autora del conte nadalenc El caganer, editat per la Galera el 2010.
2010
ALBERT PLA, cantant.
El cantant Albert Pla va impulsar una nadala caganera emesa per TV3 el 2009.
2009
FREDERIC FAURE, pastisser.
Pastisser gironí que fa més de quinze anys que realitza caganers de xocolata, que ven a la seva pastisseria del centre de Girona.
2008
MARC PARROT, compositor i cantant.
Per la música i lletra de la cançó El caganer, al CD Altres cançons de Nadal, vol.4, editat per Música Global.
2007
ALBERT OM, periodista i presentador de TV.
És periodista, presentador, director de programes de ràdio i televisió i llicenciat en ciències de la informació. Presentava “El club”, on repetidament parlava de la figura del caganer.
2006
NARCÍS COMADIRA, artista.
Artista polifacètic (poeta, pintor, dramaturg, traductor, publicista i gran afeccionat a la música), va estudiar al seminari de Girona, al Monestir de Montserrat i a les facultats d’Arquitectura i de Filosofia i Lletres de Barcelona.
2005
SISA, cantant.
Jaume Sisa va publicar el 1975 el disc Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol, que ha esdevingut el seu àlbum de més èxit, on feia menció del caganer.
2004
JAUME MATEU, “TORTELL POLTRONA”, pallasso.
Impulsor del grup Pallassos sense Fronteres, fundador del circ català Circ Cric, un poeta escènic. Al final de les seves actuacions feia referència als caganers mitjançant el caganer de la seva figura.
2003
ANDREU BUENAFUENTE, presentador de televisió.
De tant en tant fa referència a la figura del caganer, fins que va incorporar, al seu programa, la presentació d’una estatueta d’estil Oscar amb un caganer.
2002
VENTURA & COROMINA, guionista i dibuixant d’acudits.
Coincidint amb la polèmica generada als EUA per una exposició de caganers d’Antoni Miralda, van publicar a La Vanguardia un acudit on un xèrif vigilava un caganer empresonat.
2001
LLUÍS ANTON BAULENAS, escriptor.
Al llibre La felicitat descrivia una vila anomenada Alcagaire, indret on s’estableix la família Gambús. Se subratlla l’aparença del paisatge amb la forma del cul del caganer.
2000
FER, dibuixant.
Els seus acudits al diari Avui han tingut en ocasions el caganer de protagonista.
1999
ENRIC POUS, actor.
Va participar en un programa de TV per explicar els caganers de la seva col·lecció, amb detalls de les seves excel·lències divertides i humanes.
1998
ANTONI CARALBS, metge.
Batlle d’Alella (Maresme), primera ciutat amb un monument dedicat al caganer.
1997
JOSEP VALLÈS, crític.
Col·leccionista de tapes de vàter, escatològic de renovació i encarat a l’ambient dominant.
1996
ANTONI MIRALDA, artista.
Va proposar una instal·lació titulada Lectures amb caganers en filera. Una visió del menjar a través de la mirada del caganer.
1995
FRANCESC TORRES, artista.
La seva instal·lació La casa del gladiador (té golfes) presentava un diorama amb un grup de caganers situats davant un embús de tancs de joguina.
1994
IGNASI P. FARRÉ, cineasta.
Al seu film Un submarí a les estovalles, uns caganers daurats eren utilitzats per a obsequiar uns quants personatges. El protagonista viu amb un artesà que fa caganers.
1993
JOSEP PERNAU, periodista.
Va proposar que el caganer fos el símbol dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. “Millor un caganer rodanxó i de cuixes amples que no un gos de disseny.”
1992
JOSEP M. BALLARÍN, capellà i escriptor.
Va publicar el conte El caganer al diari Avui. Entén la condició humana de senzillesa i germanor igualitària quan diu: “Tots som caganers.”
1991
JOAN BROSSA, escriptor i poeta.
Va fer un poema tridimensional en un aparador d’una botiga on mostrava la figura d’un caganer encerclada pels pastors dins un paraigua obert i coronat per la Lluna.
