Número 19                          D.L.: B-21.699-97                          Barcelona, desembre 2001

EDI TORIAL

     Podem dir que ja és realitat la   internacionalització de la figura del caganer. En diversos països europeus, com ara França, Anglaterra i, més recentment, Alemanya (no oblidem la representació del caganer en la darrera Expo d’Hannover) s’han interessat per la nostra estimada figura, pels seus orígens, per la seva incerta i desconeguda història..., però aquesta projecció internacional ha arribat ja a altres continents.  Concretament del Japó en volem destacar dos fets.  Primer, que existeix un restaurant a Tokio, regentat per un català de Figueres, Manel Benito, en el qual, des de fa tres o quatre anys, en té exposats als seus serveis una trentena de caganers i un pòster de la darrera exposició realitzada per l’Associació a Figueres.  Ens explica el propietari, que té un èxit inusitat i que els seus clients quan surten dels serveis s’interessen per a saber la procedencia d’aquestes figures, què representen i on es venen.  Tots en volen posseir un exemplar i li demanen que en el proper viatge a Barcelona els n’hi compri.  El segon fet és que l’any 1996 es va publicar a la capital del Japó un llibret de 48 pàgines amb moltíssimes fotografies sobre el caganer.  D’aquest llibre l’Associació en té un exemplar, però fins ara en desconeixem el seu contingut, perquè el text és exclusivament en japonès.

     El caganer per la seva simplicitat i simpatia, ha conquerit pas a pas, el cor dels habitants del planeta i dóna a conèixer al món els nostres costums i la nostra manera de ser, en la majoria dels casos amb més facilitat i millors resultats que molts ambaixadors i molts empresaris.  Congratulemnos-en tots els caganòfils de la internacionalització de la nostra estimada figureta

     Xabier Añoveros Trias de Bes

Caganòfil

CAGANERA ANDALUSA

El desembre passat va tenir lloc a Madrid una important exposició de figures de pessebre titulada “Oro, incienso y mirra. Los belenes en España”.  Entre les figures cridava l’atenció la presència d’una procedent de l’escola sevillana, datada del segle XIX i anomenada la “Vieja Cagona”, que representava una àvia amb pentinat de rosta, indumentària vilatana i asseguda en un orinal.  Segons em va explicar la comissaria de la mostra, Letizia Arbeteta, aquest personatge, avui desaparegut, es trobava anys enrera en alguns pessebres de diferents regions espanyoles, habitualment ubicat a la porta d’una casa, i no enmig del camp com el caganer català. 

 

Pàgina 1