Número 20                           D.L.:B-21.699-97                          Barcelona,  juny 2002

EDI TORIAL

     Quan aquest exemplar de El Caganòfil arribi a les vostres mans, ja s’haurà produït  l’elecció d’un nou President de l’Associació, així com de la nova Junta Directiva.

     Com a President sortint, i després d’aquests 4 anys, vull expressar-vos el plaer d’haver treballat, conjuntament, amb tots els membres de la Junta Directiva, per la continuïtat de la vida de la nostra associació, i assolint alguns, no tots, els objectius que ens havíem proposat des de l’inici. Queden, així, fites on cal arribar-hi.

     Un gran tema, però, ha quedat pendent, ja ho sabeu, el Monument a la figura del Caganer, a la ciutat de Barcelona. Desitgem a la nova Junta la sort, l’habilitat i les necessàries relacions personals per aconseguir-lo.

     En nom de tots els components de la Junta, vull agrair la vostra col·laboració i suport durant aquests 4 anys passats.  

      Joan Lliteras

 

ELS “PÈRES LA COLIQUE”

     Uns mesos després de publicar, a l’anterior butlletí,  el primer article  sobre l’existència de ca-

 

 

Caganòfi

ganers francesos, ens han arribat noves notícies procedents del país veí.  Efectivament, en un número endarrerit del setmanari “La Vie du Collectionneur” hi apareix un curiós i interes-sant article sota el lema: “Col·leccioneu pères la colique”.  Aquesta denominació, que traduïda vol dir una cosa així com “el tiet amb colitis”, fa referència a unes figures de plom, estany, terracota o gres, que es fabricaven a França des de començament del segle XX fins a la dècada dels anys seixanta. Representen uns personatges amb un orifici a la part posterior, en el qual s'introdueix un petit embolcall o una pastilla, contenint un producte que en aplicar-hi un llumí es transforma en una mena de cagalló.  Aquestes diversions les duien en el passat els venedors ambulants i, segons Joan Amades, rebien a casa nostra denominacions com la del gos mal educat”.

 

Pàgina 1